dimecres, 8 de juliol del 2015

Rafael Alberti



Rafael Alberti Merello (El Puerto de Santa MaríaCadis16 de desembre de 1902 - 28 d'octubre de 1999) fou un poeta espanyol.


Rafael Alberti va néixer el 1902 a El Puerto de Santa María. El 1917 es trasllada amb la seva família a Madrid, per dedicar-se a copiar pintures al Museu del Prado. Després de la mort del seu pare, va deixar la pintura en un segon pla, i es va dedicar a l'escriptura. A partir d'aquest moment, es relacionaria amb els pares de la qual s'anomenaria Generació del 27 (Dámaso AlonsoLorcaGerardo Diego i Vicente Aleixandre, entre d'altres), el moviment intel·lectual que havia sorgit amb motiu de l'homenatge celebrat a Sevilla el 1927 a Luis de Góngora, en el centenari de la seva mort. Alberti es va presentar al Premi Nacional de Literatura de 1924-1925 i va guanyar, al costat del poeta càntabre Gerardo Diego, amb el llibre Marinero en tierra.

Entrada sencera a la Wikipedia


Obra seva disponible a biblioteques de l'Hospitalet:





Web oficial de Rafael Alberti, amb enllaços a la seva vida i obra, a la Fundació que vetlla per la seva obra, al museu a ell dedicat, a una biblioteca virtual i també a una sala de premsa.

L'Instituto Cervantes manté una web molt acurada amb informació molt detallada sobre la vida i obra del poeta.

En aquesta web trobareu molts poemes d'Alberti on-line.  En aquesta altra, també.

El 1983 li va ser concedit el Premio Cervantes.  En aquesta web hi ha una relació dels mèrits per fer-se creditor de tan prestigiós premi, que en són molts.

En quant a la relació del món de la música amb la seva obra, en aquest enllaç Soledad Bravo interpreta varis dels seus poemes a la guitarra (1977).  De tota manera, són molts els poemes d'ell musicats per d'altres artistes, aquí en teniu la relació.

10 frases cèlebres del poeta

A Alcalá de Henares, la biblioteca pública duu el seu nom.




A FEDERICO GARCÍA LORCA

Sal tú, bebiendo campos y ciudades,
en largo ciervo de agua convertido,
hacia el mar de las albas claridades,
del martín-pescador mecido nido;
que yo saldré a esperarte, amortecido,
hecho junco, a las altas soledades,
herido por el aire y requerido
por tu voz, sola entre las tempestades.
Deja que escriba, débil junco frío,
mi nombre en esas aguas corredoras,
que el viento llama, solitario, río.
Disuelto ya en tu nieve el nombre mío,
vuélvete a tus montañas trepadoras,
ciervo de espuma, rey del monterío.




El llibre que vem escollir per a la tertúlia va ser una antologia de la seva obra.


"Vida y obra forman en Rafael Alberti (1902-1999) una indisoluble y correlativa unidad que impide que cualquiera de ellas pueda desvincularse de la otra. Entre la elegía y la canción, y siempre fiel a sí mismo y al paso de la historia, Alberti es un compendio de las corrientes y de los movimientos literarios que ha ido generando el siglo XX. Contribuyó al neopopularismo con Marinero en tierra; fundió gongorismo y ultraísmo en Cal y canto; se asomó al surrealismo en Sobre los ángeles; puso los cimientos de la poesía cívica en su escritura en la calle; poetizó el cine y el billete de tranvía, el fútbol y los toros, el cuerpo femenino y la revolución; escribió la poesía más plática y compuso la pintura más poética; se adelantó ala poesía social y se acercó a la de la experiencia; hizo libros del material de su memoria y retornó a lo vivo lejano: a lo lejano azul. En definitiva, Rafael Alberti es el gran poeta-pintor del luminoso recuerdo del color: un poeta visual y gráfico, capaz de pulsar todas las formas, atravesar el remolino de los ismos y refundar y releer, desde una perspectiva propia, toda la tradición."

dimecres, 1 de juliol del 2015

Joan Maragall


Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX.  La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona.
Membre de la intel·lectualitat culta de la Barcelona de la Renaixença, de la qual havia heretat el floralisme i el retoricisme, va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la seva «teoria de la paraula viva», que va crear escola. Va fer de la seva obra poètica la vessant literària més coneguda, si bé destaca la seva important producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva activitat com a periodista al Diari de Barcelona i La Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre projectar una opinió que generà una important influència social. Així mateix, va traduir al català obres de Goethe, Nietzsche i Novalis, introduint així a Catalunya una bona part de la literatura alemanya.


Obres de Joan Maragall disponibles a biblioteques de l'Hospitalet:

    Obra sencera de Joan Maragall

    L'antiga residència del poeta Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) acull l'Arxiu Joan Maragall, una secció de la Biblioteca de Catalunya orientada als estudiosos de la figura, la trajectòria i l'obra de l'escriptor i del conjunt del Modernisme. Les dependències de l'Arxiu Maragall són, alhora, casa-museu i estan condicionades per a la realització de visites de diferents habitacions i estances on el popular poeta de la "paraula viva" va passar els darrers dotze anys de la seva vida. L'Arxiu conté:


    - Manuscrits autògrafs de l'obra poètica
    - Cartes, la majoria originals i algunes fotocopiades (en total, prop d'un miler)
    - Títols originals de la seva obra poètica (més d'un centenar); pròlegs, discursos i al·locucions, articles de premsa, de l'època i actuals; traduccions fetes pel mateix Maragall i esborranys.
    - La biblioteca pròpia del poeta
    - Estudis biogràfics
    - Edicions de la seva obra (300 peces)



    A nivell de biblioteques, cal dir que fa poc s'ha inaugurat al barri de Sarrià-Sant Gervasi una nova biblioteca pública que porta el seu nom.

    Potser, un dels seus poemes més famosos sigui La vaca cega, però no podem oblidar-nos de la Oda a Espanya ni del Cant espiritual.

    Aquí teniu uns quants poemes seus juntament amb texts pensats perquè alumnes de 1r de Batxillerat en preparin el seu estudi.



    “Plau-me el bastó del caminant al puny, / abraçar els horitzons d’una mirada, / fer-me entrar a dins de la immensitat del cel / i el gran adormiment de les muntanyes, / sentir el riu invisible per la vall / i el llunyedà ressò de la tronada…”
    “Fuig-ne de la terra immoble; / fuig dels horitzons mesquins; / sempre al mar, al gran mar noble: / sempre, sempre mar endins. // Fora terres, fora platja; / oblidat de ton regrés; / no s’acaba el teu viatge; / no s’acabarà mai més.”
    “On ets Espanya? – no et veig en lloc. / No sents la meva veu atronadora? / No entens aquesta llengua – que et parla entre perills? / Has desaprès d’entendre an els teus fills? / Adéu Espanya.”
    (Oda a Espanya – 1898)

    L'obra escollida per la tertúlia va ser una antologia de la seva obra poètica.


    La poesia de Joan Maragall, el poeta de la paraula viva, és una de les fites cabdals de la literatura modernista. La seva poesia, sincera, sentida, ben sovint compromesa amb la lluita per la creació d'una Catalunya nova, fidel a si mateixa i plenament europea, connecta amb els sentiments més profunds de la gent i esdevé imm ensament popular, com abans ja ho havia estat la de Verdaguer.La tria que presentem pretén de ser una selecció significativa de la seva poesia que faci possible a qualsevol lector, amb les ajudes que oferim, de retrobar el goig i l'esgarrifança dels seus versos i de descobrir tant l'evolució personal de l'escriptor al llarg de la seva vida com els seus temes preferits.