dimecres, 17 de febrer del 2016
divendres, 5 de febrer del 2016
Josep Pedrals
Josep Pedrals i Urdàniz (Barcelona, 13 de gener de 1979) és un poeta i rapsoda barceloní. Bregat en el món del recital poèticen l'àmbit de parla catalana, ha col·laborat a més en diversos mitjans de comunicació, entre d'altres el diari Avui, Catalunya Ràdio o les revistes El Temps, Paper de Vidre o Bossa Nova. En l'àmbit musical, l'any 2007 dugué a terme l'espectacle de hip-hop Endoll, junt amb Guillamino. Abans havia actuat amb «Explosión Bikini» i actualment treballa amb la banda Els Nens Eutròfics. Col·labora habitualment amb el diari Ara, on publica un sonet diari.
Entrada a la Viquipèdia
Web del poeta
Josep Pedrals és un poeta que, més que llegir-lo, cal escoltar-lo. És en els recitals on es capta la seva veritable essència. Aquí teniu, doncs, el poeta en acció:
Programa Ànima (TV3, 15/07/2014)
Els formatges i l'amor (2013)
SHLAM Poetry (27/06/2013)
Poetàrium: Contemporary catalan poetry (Institut Ramon Llull)
dimarts, 19 de gener del 2016
Joan Margarit
Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maig del 1938) és poeta, arquitecte i catedràtic jubilat de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Margarit s'havia donat a conèixer com a poeta en castellà el 1963 i el 1965. Després d'un llarg parèntesi de deu anys, escriu "Crónica", publicat pel seu amic Joaquim Marco, director de la col·lecció "Ocnos", de Barral Editores. A partir del 1980, inicia la seva obra poètica en català.
Des del 1975, Margarit i la seva família viuen a Sant Just Desvern, on també hi ha l'estudi d'arquitectura que comparteix amb Carles Buxadé, amic i soci, des del 1980. Des del 1968, Margarit és catedràtic, jubilat actualment, de Càlcul d'estructures de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
El juny de 2008 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya per la seva obra Casa de Misericòrdia, i l'octubre del mateix any, per aquest mateix poemari, amb el Premi Nacional de Poesia atorgat pel Ministeri de Cultura del Govern d'Espanya
Entrevista a El Mundo (2 abril 2015): "Los poetas profesionales son terribles"
Joan Margarit supera els 10.000 exemplars venuts, article a Núvol, el digital de cultura (11 juny 2015)
Joan Margarit: L'art d'envellir (diari Ara, 17 gener 2015)
Programa de TVE Pienso, luego existo (10 juny 2013)
Joan Margarit (Sanaüja, Lleida, 1938), Premio Nacional de Poesía 2008 con más de 30 obras publicadas, hará un repaso a su obra, su método de trabajo, y todas las experiencias e inquietudes que le han aportado la base para escribir su poesía.
Programa de TV3 Els Matins (21 gener 2015)
Lídia Heredia ha conversat amb el poeta Joan Margarit. Margarit ha defensat el paper de la cultura en la vida de qualsevol persona: "Una persona sense cultura és com un ordinador buit". El poeta i arquitecte ha parlat de dues intempèries que arriben a tothom en un moment o altra de la seva vida, la física i la moral, i ha explicat que la primera la resol la tecnologia, però la segona no.
El llibre de la tertúlia
El pare afusellat.
O, com el jutge diu, executat.
La mare, la misèria i la fam,
la instància que algú li escriu a màquina:
Saludo al Vencedor, Segundo Año Triunfal,
Solicito a Vuecencia deixar els fills
dins de la Casa de Misericòrdia.
O, com el jutge diu, executat.
La mare, la misèria i la fam,
la instància que algú li escriu a màquina:
Saludo al Vencedor, Segundo Año Triunfal,
Solicito a Vuecencia deixar els fills
dins de la Casa de Misericòrdia.
El fred del seu demà és en una instància.
Els orfenats i hospicis eren durs,
però més dura era la intempèrie.
La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per bell que sigui, ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l’última casa de misericòrdia.
Els orfenats i hospicis eren durs,
però més dura era la intempèrie.
La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per bell que sigui, ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l’última casa de misericòrdia.
Crítica al blog Papel en blanco
Crítica a La opinión de Tenerife
Crítica al blog de Enrique Ortiz
Crítica al blog Addison de Witt
dimarts, 17 de novembre del 2015
XIII Premis de poesia Francesc Blancher
Tema: lliure
Categories
Infantil: fins a 12 anys
Juvenil: fins a 18 anys
Adult: a partir de 19 anys
Les obres han de ser lliurades a la biblioteca d'Artés
La data límit és el 8 de gener de 2016
dimarts, 3 de novembre del 2015
Antonio Machado
Antonio Machado Ruiz (Sevilla, 26 de juliol del 1875 - Cotlliure, Rosselló, 22 de febrer del 1939) fou un poeta, escriptor i intel·lectual andalús. Pertangué en els seus inicis al moviment literari del Modernisme, però més tard passà a ser membre de la Generació del 98. Va morir havent fugit a l'exili, a la Catalunya Nord, després de la derrota del bàndol republicà.
Entrada sencera a la Wikipedia
Cronologia de publicacions
Poesia
- 1903 - Soledades: poesías
- 1907 - Soledades. Galerías. Otros poemas
- 1912 - Campos de Castilla
- 1917 - Páginas escogidas
- 1917 - Poesías completas
- 1917 - Poemas
- 1918 - Soledades y otras poesías
- 1919 - Soledades, galerías y otros poemas
- 1924 - Nuevas canciones
- 1928 - Poesías completas (1899-1925)
- 1933 - Poesías completas (1899-1930)
- 1933 - La tierra de Alvargonzález
- 1936 - Poesías completas
- 1937 - La guerra (1936-1937)
- 1937 - Madrid: baluarte de nuestra guerra de independencia
- 1938 - La tierra de Alvargonzález y Canciones del Alto Duero
Prosa
- 1936 - Juan de Mairena (sentencias, donaires, apuntes y recuerdos de un profesor apócrifo)
- 1957 - Los complementarios (recopilación póstuma a cargo de Guillermo de Torre publicada en Buenos Aires por Editorial Losada).
- 1994 - Cartas a Pilar (edición de G. C. Depretis, en Madrid con Anaya-Mario Muchnik).
- 2004 - El fondo machadiano de Burgos. Los papeles de AM (edición de A. B. Ibáñez Pérez, en Burgos por la Institución Fernán González).
Teatre
- 1926 - Desdichas de la fortuna o Julianillo Valcárcel
- 1927 - Juan de Mañara
- 1928 - Las adelfas
- 1930 - La Lola se va a los puertos
- 1930 - La prima Fernanda
- 1932 - La duquesa de Benamejí
- 1932 - Teatro completo, I, Madrid, Renacimiento.
- 1947 - El hombre que murió en la guerra (homenaje en Buenos Aires)
Antonio Machado en Soria: web que recorre el seu pas per Soria en els anys 1907-12. Allí escriurà un dels llibres més importants de la història de la poesia espanyola: Campos de Castilla, i s'enamorarà i casarà amb Leonor Izquierdo.
Ampli estudi sobre l'obra poètica de Machado, a càrrec de José Antonio Serrano Segura
Biografía: programa documental de TVE.
Documental biográfico sobre la vida y obra del poeta. Estrenado el 10 de julio de 1973
Recull de noticies aparegudes a El País sobre Machado
Antonio Machado: "Yo voy soñando caminos..." (Crónicas, La 2 - 13/02/14)
Imprescindibles: Los mundos sutiles
Basada en la vida y la obra de Antonio Machado, recrea su mundo interior y los paisajes que sustentaron su propia vida, utilizando elementos de su poesía para abordar todos los temas de su obra (30/11/2012).
Dedicado a Antonio Machado, poeta, es el cinquè àlbum (LP) que Joan Manuel Serrat dedicà al poeta Antonio Machado, editat el 1969 per Zafiro/Novola. El cantant va llançar un dels seus discs més reconeguts. De les 12 cançons que composen el disc, el segon de Serrat en castellà, són memorables els temes com Cantares o La saeta. Aquest àlbum va contribuir a difondre l'obra de Machado a Espanya.
Campos de Castilla es un libro de poesía de Antonio Machado, cuya primera edición apareció en 1912. El Machado del París simbolista y el Madrid bohemio reflejados en sus anteriores poemarios dió paso en la descarnada realidad sorianaa un hombre diferente: "...cinco años en Soria —escribiría luego en 1917— orientaron mis ojos y mi corazón hacia lo esencial castellano...—y añade— Ya era, además, muy otra mi ideología". Es la voz del Machado noventayochista. En lo literario, así quedó reflejado en Campos de Castilla; en lo profesional, inició su vida de profesor de instituto; en lo sentimental, descubrió a Leonor, el gran amor de su vida.
dissabte, 3 d’octubre del 2015
Jacint Verdaguer
Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 – Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902) fou un poeta i prevere català. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença torna a situar la llengua catalana a la categoria de llengua literària.
Al cel (1925)
Cántichs (1890)
Santa Eularia (1933)
Caritat (1913)
Eucarístiques (1904)
Excursions i viatges (1925)
Jovenívoles (1925)
Roser de tot l'any (1925)
Veus del bon pastor (1925)
Pàgina web molt completa amb multitud d'informació sobre la seva vida i obra, elaborada per la UOC
Documental biogràfic del poeta i escriptor romàntic Jacint Verdaguer i Santaló, nascut a Folgueroles. Osona, el 1845 i mort a Vallvidrera el 1902. Capítol del programa "La nostra gent", produït el 1982 i estrenat el 6 de gener del 1983 a la Segona Cadena de TVE.
La relació de Jacint Verdaguer amb l'espiritisme
Verdaguer sempre va mostrar interès vers el món espiritual i va dedicar-se a realitzar exorcismes, la qual cosa li va valdre el rebuig per part dels seus superiors eclesiàstics. En els següents enllaços trobareu tota la informació al respecte.
Blog El vidre al cor
Blog Infokrisis
Blog El Borde de la Frontera
Blog QADAR
Verdaguer i els espiritistes, de Gerard Horta (article de l'Avui Cultura, 28/03/2002)
Atràs Satanàs, que ve Verdaguer (article de El País, 24/12/14)
La recopilació dels seus exorcismes apareix al llibre Manuscrits verdaguerians de revelacions, exorcismes i visions, obra de 412 pàgines amb els escrits de tres quaderns d'exorcisme. Verdaguer participava activament en els exorcismes que es feien a la casa d'oració del carrer Mirallers de Barcelona. Allà, participava amb oracions i escrivia els quaderns per explicar el que succeïa en les sessions. D'aquesta manera, es poden llegir experiències d'exorcismes de gent que acudia al lloc.
Aquest llibre no està disponible a les biblioteques de la ciutat, però el podeu demanar per préstec interbibliotecari.
Vora la mar de Lusitània, un dia
los gegantins turons d’Andalusia
veren lluitar dos enemics vaixells;
flameja en l’un bandera genovesa,
i en l’altre ronca, assedegat de presa,
lo lleó de Venècia amb sos cadells.
Van per muntar-se les tallantes proes,
com al sol del desert enceses boes,
per morir una o altra a rebolcons;
i roda com un carro el tro de guerra,
fent en sos pols sotraquejar la terra,
temerosa com ells d’anar a fons.
Així d’estiu en tarda xafogosa
dos núvols tot just nats, d’ala negrosa,
s’escometen, al veure’s, amb un bram,
i, atrets per l’escalfor de llurs entranyes,
s’eixamplen acostant-se, les muntanyes
fent estremir a l’espetec del llamp.
Amb cruixidera i gemegor s’aferren,
com espatlludes torres que s’aterren
trinxant amb sa caiguda un bosc de pins;
i entre ais, cridòria i alarit salvatge,
ressona el crit feréstec d’abordatge
i cent destrals roseguen com mastins.
Fragment de "L'Atlàntida"
L'obra comentada: Canigó
Gràcies a un acord entre la Fundació Jacint Verdaguer i Edicions 62, la podeu descarregar en PDF
Verdaguer sempre va mostrar interès vers el món espiritual i va dedicar-se a realitzar exorcismes, la qual cosa li va valdre el rebuig per part dels seus superiors eclesiàstics. En els següents enllaços trobareu tota la informació al respecte.
Blog El vidre al cor
Blog Infokrisis
Blog El Borde de la Frontera
Blog QADAR
Verdaguer i els espiritistes, de Gerard Horta (article de l'Avui Cultura, 28/03/2002)
Atràs Satanàs, que ve Verdaguer (article de El País, 24/12/14)
La recopilació dels seus exorcismes apareix al llibre Manuscrits verdaguerians de revelacions, exorcismes i visions, obra de 412 pàgines amb els escrits de tres quaderns d'exorcisme. Verdaguer participava activament en els exorcismes que es feien a la casa d'oració del carrer Mirallers de Barcelona. Allà, participava amb oracions i escrivia els quaderns per explicar el que succeïa en les sessions. D'aquesta manera, es poden llegir experiències d'exorcismes de gent que acudia al lloc.
Aquest llibre no està disponible a les biblioteques de la ciutat, però el podeu demanar per préstec interbibliotecari.
Vora la mar de Lusitània, un dia
los gegantins turons d’Andalusia
veren lluitar dos enemics vaixells;
flameja en l’un bandera genovesa,
i en l’altre ronca, assedegat de presa,
lo lleó de Venècia amb sos cadells.
Van per muntar-se les tallantes proes,
com al sol del desert enceses boes,
per morir una o altra a rebolcons;
i roda com un carro el tro de guerra,
fent en sos pols sotraquejar la terra,
temerosa com ells d’anar a fons.
Així d’estiu en tarda xafogosa
dos núvols tot just nats, d’ala negrosa,
s’escometen, al veure’s, amb un bram,
i, atrets per l’escalfor de llurs entranyes,
s’eixamplen acostant-se, les muntanyes
fent estremir a l’espetec del llamp.
Amb cruixidera i gemegor s’aferren,
com espatlludes torres que s’aterren
trinxant amb sa caiguda un bosc de pins;
i entre ais, cridòria i alarit salvatge,
ressona el crit feréstec d’abordatge
i cent destrals roseguen com mastins.
Fragment de "L'Atlàntida"
L'obra comentada: Canigó
L'acció d'aquesta història passa en els Pirineus durant el segle XI. La història comença quan Gentil, fill del Comte Tallaferro, després de ser armat cavaller a l'Església de Sant Martí del Canigó, s'afegeix a l'exèrcit cristià que està en missió de parar l'atac dels musulmans. Més tard, el noi que fa guàrdia al castell de Rià per evitar un atac dels àrabs, contempla el Canigó, mentrestant, el seu escuder li comença a parlar de les fades que hi viuen, i ell decideix de traslladar-s'hi.
Allà és rebut per Flordeneu (Griselda o Edelweiss), la reina de les fades, però sota l'aparença de Griselda. Aquesta el sedueix i recorren tots dos junts els dominis pirinencs.
Encisat per ella, el minyó s'oblida de la batalla i l'acompanya en un vol pels Pirineus en una carrossa voladora mentre ella li ensenya la serralada i les seves llegendes. Guifré, l'oncle del cavaller, s'adona que l'exèrcit cristià està perdent i ho atribueix a la deserció de Gentil. L'oncle el sorprèn quan està amb la fada i, llavors, dominat per la ira, mata el seu nebot estimbant-lo muntanya avall. Mentre el seu pare venç els àrabs, el cadàver de Gentil és dut a l'ermita de Sant Martí. Guifré es penedeix del seu crim, aconsegueix que Tallaferro el perdoni i decideix fer-se monjo. Quan Guifré es troba a les portes de la mort, demana que en el lloc on morí Gentil hi sigui plantada una creu.
Obra íntegra recitada per l'actor Lluís Soler amb música d'Eduard Iniesta
Gràcies a un acord entre la Fundació Jacint Verdaguer i Edicions 62, la podeu descarregar en PDF
dimecres, 8 de juliol del 2015
Rafael Alberti
Rafael Alberti Merello (El Puerto de Santa María, Cadis, 16 de desembre de 1902 - 28 d'octubre de 1999) fou un poeta espanyol.
Rafael Alberti va néixer el 1902 a El Puerto de Santa María. El 1917 es trasllada amb la seva família a Madrid, per dedicar-se a copiar pintures al Museu del Prado. Després de la mort del seu pare, va deixar la pintura en un segon pla, i es va dedicar a l'escriptura. A partir d'aquest moment, es relacionaria amb els pares de la qual s'anomenaria Generació del 27 (Dámaso Alonso, Lorca, Gerardo Diego i Vicente Aleixandre, entre d'altres), el moviment intel·lectual que havia sorgit amb motiu de l'homenatge celebrat a Sevilla el 1927 a Luis de Góngora, en el centenari de la seva mort. Alberti es va presentar al Premi Nacional de Literatura de 1924-1925 i va guanyar, al costat del poeta càntabre Gerardo Diego, amb el llibre Marinero en tierra.
Entrada sencera a la Wikipedia
Obra seva disponible a biblioteques de l'Hospitalet:
- Marinero en tierra, M., Biblioteca Nueva, 1925 (Premio Nacional de Literatura).
- La amante, Málaga, Litoral, 1926.
- El alba de alhelí, Santander, 1927 (Edición privada de José María de Cossío).
- Cal y canto, M., Revista de Occidente, 1929.
- Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos, publicado por primera vez en distintos números de La Gaceta Literaria, 1929.
- Sobre los ángeles, M., CIAP, 1929.
- El poeta en la calle (1931-1935), Aguilar, Madrid, 1978. Publicado por primera vez en Poesía (1924-1937).
- De un momento a otro (Poesía e historia), M., Europa-América, 1937.
- A la pintura. Poema del color y la línea (1945-1948), Bs. As., Losada, 1948.
- Retornos de lo vivo lejano, Bs. As., 1952.
- Ora marítima seguido de Baladas y canciones del Paraná (1953), Bs. As., Losada, 1953.
- Disprezzo e meraviglia (Desprecio y maravilla), Roma, Riuniti, 1972 (Bilingüe italiano-español. Antología con poemas inéditos).
- Fustigada luz, B., Seix Barral, 1980.
- Versos sueltos de cada día, B., Seix Barral, 1982
Web oficial de Rafael Alberti, amb enllaços a la seva vida i obra, a la Fundació que vetlla per la seva obra, al museu a ell dedicat, a una biblioteca virtual i també a una sala de premsa.
L'Instituto Cervantes manté una web molt acurada amb informació molt detallada sobre la vida i obra del poeta.
En aquesta web trobareu molts poemes d'Alberti on-line. En aquesta altra, també.
El 1983 li va ser concedit el Premio Cervantes. En aquesta web hi ha una relació dels mèrits per fer-se creditor de tan prestigiós premi, que en són molts.
En quant a la relació del món de la música amb la seva obra, en aquest enllaç Soledad Bravo interpreta varis dels seus poemes a la guitarra (1977). De tota manera, són molts els poemes d'ell musicats per d'altres artistes, aquí en teniu la relació.
10 frases cèlebres del poeta
A Alcalá de Henares, la biblioteca pública duu el seu nom.
A FEDERICO GARCÍA LORCA
Sal tú, bebiendo campos y ciudades,
en largo ciervo de agua convertido,
hacia el mar de las albas claridades,
del martín-pescador mecido nido;
que yo saldré a esperarte, amortecido,
hecho junco, a las altas soledades,
herido por el aire y requerido
por tu voz, sola entre las tempestades.
Deja que escriba, débil junco frío,
mi nombre en esas aguas corredoras,
que el viento llama, solitario, río.
Disuelto ya en tu nieve el nombre mío,
vuélvete a tus montañas trepadoras,
ciervo de espuma, rey del monterío.
El llibre que vem escollir per a la tertúlia va ser una antologia de la seva obra.
"Vida y obra forman en Rafael Alberti (1902-1999) una indisoluble y correlativa unidad que impide que cualquiera de ellas pueda desvincularse de la otra. Entre la elegía y la canción, y siempre fiel a sí mismo y al paso de la historia, Alberti es un compendio de las corrientes y de los movimientos literarios que ha ido gener
Subscriure's a:
Missatges (Atom)