dilluns, 22 de juny de 2015

El so de la paraula, un balanç particular


Arriba l'estiu i El so de la paraula, el club de lectura de poesia de la Biblioteca de Santa Eulàlia de l'Hospitalet, atura les seves trobades mensuals per vacances. Les trobades del club van començar el passat mes de gener i fins ara, sempre de la mà de l'escriptor i periodista Sebastià Bennasar, ens ha portat a navegar pels poemes i versos de Miquel Martí i Pol, Federico Garcia Lorca, Montserrat Abelló, Joan Maragall, Miguel Hernández i Rafael Alberti.

L'experiència està sent molt grata i en cada trobada m'he sentit com qui veu el mar per primera vegada i queda commòs per la seva immensitat. L'objectiu d'aquestes trobades és compartir la vivència i descodificar el sentit de la paraula després de la lectura íntima i particular que fa cadascú. A això contribueix sense cap mena de dubte la lectura recitada de poemes i les explicacions d'en Sebastià que ens acosta a les existències creatives, sovint turmentades, dels diferents autors. I és que igual d'interessant que els poemes que s'han llegit en cada sessió, ha estat conèixer el context en el qual es van escriure i l'entorn que els va inspirar. Això, sens dubte, ajuda a comprendre moltes coses.
Exceptuant el cas de Joan Maragall, la resta d'autors llegits fins ara han escrit envoltats de les injustícies, les ferides i els estralls de les dècades del segle XX que els va tocar viure. Les dictadures, la guerra civil, l'exili, el retorn, la postguerra, la presó... són escenaris indesitjables que perduren en la memòria col·lectiva i el registre poètic és una evidència més d'aquest passat que empeny a no oblidar. Però no des de l'odi ni la revenja, sinó des de la lliçó i l'aprenentatge rebuts.

La poesia és un gènere complex, sovint allunyat dels lectors i serf d'actituds erudites i posats íntims. Llegir poesia requereix un esforç i actitud diferent de la lectura d'altres textos. A la vegada, però, el premi i el gaudi són més elevats. Pressento la poesia com la màxima expressió de la literatura, la sublimació de la senzillesa per embellir la realitat que ens envolta. Pot semblar un tòpic, i potser em deixo portar per les bones estones que he viscut darrerament al voltant de lectures i relectures amb motiu del club de lectura.

Aquest és el meu pensar i sentir després d'aquests mesos de compartir lectures. Reprendrem el viatge del so de la paraula al mes d'octubre amb Jacint Verdaguer, Antonio Machado i Joan Margarit.

Mentrestant, bon estiu i bones lectures.



Jaume Ferrández

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada