No és fàcil compartir amb els altres les nostres lectures i
encara manco fer-ho en un context com és el d’un club de lectura. Se suposa que
el fet de llegir, de forma individual i privada, és gairebé incompatible amb
aquesta exposició pública dels sentiments que es produeix en trobades d’aquesta
mena, i en canvi en els darrers temps els clubs de lectura s’han convertit en
una de les activitats més reeixides arreu de casa nostra, seguint una tradició
molt anglosaxona (per exemple als EUA hi ha més de 5.000 clubs de lectura
anuals dedicats només a la Jane Austen!). Però sí que és singular trobar un
club de lectura dedicat a la poesia.
El grup és obert, amable, acollidor. La biblioteca Santa
Eulàlia de l’Hospitalet també. És entranyable, recorda la militància activa en
la necessitat de la formació espiritual de tots els ciutadans de Catalunya,
entronca amb aquella essència de les biblioteques populars i de la flaire
d’ateneu. Potser per això feim l’activitat a la sala infantil, perquè què hi ha
de més poètic que les riallades dels infants? Quina esperança més gran podem
tenir que la de veure els nostres nens llegint llibres?
El primer llibre, per començar el cicle, és La fàbrica,
de Miquel Martí i Pol. Per què escollir aquesta obra per obrir un club de
lectura de poesia? Doncs perquè partim de la teoria que, de vegades, la poesia
també ens ha d’arribar al moll de l’os. I una de les maneres més efectives
d’aconseguir-ho és a través d’aquests versos profundaments humans del poeta de
Roda de Ter.
I després vénen les cares a mesura que la poesia es va
encarnant, es va fent paraula dita. Cares que ho reflecteixen tot, cares que
expressen la sorpresa i la joia de reconèixer que, potser, la poesia serveix
per explicar els sentiments que provoca aquest desencís que ens ha tocat viure
i veure. Les paraules de Miquel Martí i Pol que ens expliquen històries
duríssimes com les de l’Elionor, pobreta ella, amb els seus catorze anys i tres
dies i les seves trenes i el seu “si senyor” i “bon dia”.
M’agrada parlar de poesia en una biblioteca on els infants
llegeixen allà on potser ressonen els versos, en un temps en què les Elionor,
en lloc d’anar a la fàbrica van a l’escola.
Sebastià
Bennassar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada