dimecres, 13 de maig de 2015

MIQUEL MARTÍ I POL, LLEGIR POESIA EN TEMPS DE CRISI


No és fàcil compartir amb els altres les nostres lectures i encara manco fer-ho en un context com és el d’un club de lectura. Se suposa que el fet de llegir, de forma individual i privada, és gairebé incompatible amb aquesta exposició pública dels sentiments que es produeix en trobades d’aquesta mena, i en canvi en els darrers temps els clubs de lectura s’han convertit en una de les activitats més reeixides arreu de casa nostra, seguint una tradició molt anglosaxona (per exemple als EUA hi ha més de 5.000 clubs de lectura anuals dedicats només a la Jane Austen!). Però sí que és singular trobar un club de lectura dedicat a la poesia.

El grup és obert, amable, acollidor. La biblioteca Santa Eulàlia de l’Hospitalet també. És entranyable, recorda la militància activa en la necessitat de la formació espiritual de tots els ciutadans de Catalunya, entronca amb aquella essència de les biblioteques populars i de la flaire d’ateneu. Potser per això feim l’activitat a la sala infantil, perquè què hi ha de més poètic que les riallades dels infants? Quina esperança més gran podem tenir que la de veure els nostres nens llegint llibres?

El primer llibre, per començar el cicle, és La fàbrica, de Miquel Martí i Pol. Per què escollir aquesta obra per obrir un club de lectura de poesia? Doncs perquè partim de la teoria que, de vegades, la poesia també ens ha d’arribar al moll de l’os. I una de les maneres més efectives d’aconseguir-ho és a través d’aquests versos profundaments humans del poeta de Roda de Ter.

I després vénen les cares a mesura que la poesia es va encarnant, es va fent paraula dita. Cares que ho reflecteixen tot, cares que expressen la sorpresa i la joia de reconèixer que, potser, la poesia serveix per explicar els sentiments que provoca aquest desencís que ens ha tocat viure i veure. Les paraules de Miquel Martí i Pol que ens expliquen històries duríssimes com les de l’Elionor, pobreta ella, amb els seus catorze anys i tres dies i les seves trenes i el seu “si senyor” i “bon dia”.

M’agrada parlar de poesia en una biblioteca on els infants llegeixen allà on potser ressonen els versos, en un temps en què les Elionor, en lloc d’anar a la fàbrica van a l’escola.


Sebastià Bennassar 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada