“Es mirava aquella agulla
esvelta i mítica amb ulls d'infant. Era el Cavall Bernat que retallat en
l'skyline montserratí no deixava indiferent a excursionistes ni muntanyencs.
Tenia la certesa que mai l'escalaria, encara que tampoc volia renunciar
totalment a aquell somni. Era molt conscient que li caldria un llarg temps
d'aprenentatge. Temps per cenyir-se el talabard, temps per entendre's amb el
company de corda, temps per acaronar els còdols, temps per mirar-se les pors de
fit a fit..., temps per estimar la roca.
I és que a banda de grimpades
pirinenques i un parell o tres d'escalades fàcils pel mateix Montserrat, aquell
excursionista no s'havia aventurat gaire sovint a enfilar-se per roques i
parets. Potser algun dia ho aconseguiria, però més que escalar el Cavall
Bernat, el que perseguia, en el fons, era l'aprenentatge que havia de fer abans
de saber-se capaç d'assumir aquella escalada. Un camí que el duria a ascendir
altres agulles i vies d'escalada, a priori més senzilles i assequibles, que
sens dubte omplirien la motxilla d'emocions, experiència i sobretot de vida.”
Com aquest excursionista que
somnia endinsar-se en la vertical del Cavall Bernat de Montserrat, em vaig
sentit jo després de la sessió del mes de febrer del club de lectura de poesia
“El so de la paraula”, celebrada a la biblioteca de Santa Eulàlia de
l'Hospitalet de Llobregat. La trobada era dedicada al poemari “Poeta en Nueva
York” de Federico Garcia Lorca, sens dubte un dels grans de la literatura del
segle XX.
Si la poesia ha de servir per
despertar i sentir emocions, alguns dels versos dels poemes de Lorca van
acomplir aquest propòsit. Després de llegir alguns dels poemes el sentiment
inicial fou de frustració per no capir la seva poesia. Però després va ser un
sentiment de certa alegria possibilista en constatar que podria arribar a
entendre-la per mi mateix si hi dedicava temps i esforços.
Conclusió del moment: no
estic preparat encara per llegir Lorca, qui sap si amb el temps intentaré de
nou tal empresa, però de moment em sento més capaç de llegir altres autors.
Jaume Ferrández
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada