dilluns, 18 de maig de 2015

Somnis poètics


“Es mirava aquella agulla esvelta i mítica amb ulls d'infant. Era el Cavall Bernat que retallat en l'skyline montserratí no deixava indiferent a excursionistes ni muntanyencs. Tenia la certesa que mai l'escalaria, encara que tampoc volia renunciar totalment a aquell somni. Era molt conscient que li caldria un llarg temps d'aprenentatge. Temps per cenyir-se el talabard, temps per entendre's amb el company de corda, temps per acaronar els còdols, temps per mirar-se les pors de fit a fit..., temps per estimar la roca.

I és que a banda de grimpades pirinenques i un parell o tres d'escalades fàcils pel mateix Montserrat, aquell excursionista no s'havia aventurat gaire sovint a enfilar-se per roques i parets. Potser algun dia ho aconseguiria, però més que escalar el Cavall Bernat, el que perseguia, en el fons, era l'aprenentatge que havia de fer abans de saber-se capaç d'assumir aquella escalada. Un camí que el duria a ascendir altres agulles i vies d'escalada, a priori més senzilles i assequibles, que sens dubte omplirien la motxilla d'emocions, experiència i sobretot de vida.”


Com aquest excursionista que somnia endinsar-se en la vertical del Cavall Bernat de Montserrat, em vaig sentit jo després de la sessió del mes de febrer del club de lectura de poesia “El so de la paraula”, celebrada a la biblioteca de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat. La trobada era dedicada al poemari “Poeta en Nueva York” de Federico Garcia Lorca, sens dubte un dels grans de la literatura del segle XX.

Si la poesia ha de servir per despertar i sentir emocions, alguns dels versos dels poemes de Lorca van acomplir aquest propòsit. Després de llegir alguns dels poemes el sentiment inicial fou de frustració per no capir la seva poesia. Però després va ser un sentiment de certa alegria possibilista en constatar que podria arribar a entendre-la per mi mateix si hi dedicava temps i esforços.

Conclusió del moment: no estic preparat encara per llegir Lorca, qui sap si amb el temps intentaré de nou tal empresa, però de moment em sento més capaç de llegir altres autors.


Jaume Ferrández



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada