dimarts, 19 de maig de 2015

La fascinació per la gran ciutat, també social


(article al voltant de la sessió dedicada a Federico García Lorca)

Reconec que em feia una mica de por la segona sessió dedicada al nostre club de poesia, més que res perquè el Poeta en Nueva York de Lorca no és un llibre fàcil. Potser hauria estat més senzill començar per una antologia del malaguanyat poeta, però de vegades penso que cal enfrontar-se amb les grans obres de la literatura amb voluntat desmitificadora, i aquesta era una oportunitat fantàstica per poder fer-ho: llegir de forma col·lectiva un poeta extraordinari que en aquest poemari necessita d’una certa hermenèutica.

La sorpresa es va anar produint al llarg de la sessió, a mesura que les paraules comentades i llegides del poeta anaven ressonant entre els prestatges de la secció infantil de la biblioteca. I és que d’alguna manera Lorca utilitza imatges com les que podrien poblar la imaginació infantil més desbocada per crear un poemari que és d’una gran profunditat lírica i simbòlica, però que a la vegada és profundament social, amb una fascinació absoluta pels negres i pels personatges marginals que es troba en el seu deambular el poeta.

La sessió s’allarga i s’allarga i llavors es produeix el que per a mi és la màgia absoluta, el moment en què cada un dels lectors fa les seves pròpies interpretacions del text, el moment fascinant en què el monòleg esdevé diàleg entre nosaltres i amb els textos, partint dels textos i intentant arribar al món. Llavors Lorca ja ha impregnat les nostres ànimes i ja ens hem fet més nostre aquest poemari tan especial.


Sebastià Bennasar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada